Inici

Quan el mític , enyorat i estimat doctor Felix Rodríguez de la Fuente ens va deixar, el món va perdre un gran comunicador, un home mediàtic i televisiu. Però la natura va perdre més. Va marxar el seu advocat i defensor, l’home que de tant que la va estimar va entregar-li la vida.

Pertanyo a una generació de naturalistes que temps enrere seiem al sofà els vespres mentre una música intensa i una veu profunda i familiar donava la benvinguda “ a mis queridos amigos de la fauna ibèrica “. Per aquell nen petit la natura i la fauna salvatge van deixar de ser quelcom desconegut, deixant-me dur em vaig endinsar en un món meravellós ple d’óssos, llops, àguiles i llúdrigues.

Veia els boscos desfilar per davant dels meus ulls i volava tot somiant que creixia per ser jo qui corria i es perdia en les muntanyes, per poder sentir els udols dels llops i veure’ls corre lliures retallats en les serralades de Zamora i Cantabrià.

Els anys han passat volant com les estacions, ara ja sóc gran i hem trobo recorrent els boscos i pedrams. He tingut el privilegi de poder observar una família de llops jugant pels extens camps de bruc de les terres de Zamora. He seguit durant hores el rastre dels óssos a Cantabrià i he presenciat extasiat les lluites dels mascles de cérvol durant la “berrea”. He compartit tot això amb bons amics, d’aquells que es fan per sempre i tant mateix sempre és com el primer cop. Amb tot el que he fet mai m’ha impulsat res més que una passió i una devoció per l’estudi i la conservació de la fauna salvatge. No deixaré mai d’aprendre i créixer com naturalista. He après molt de la fauna i dels seus boscos.

He entès que en la natura res passa per que si, tot té un sentit i la seva pròpia lògica. És una xarxa viva, un escenari on tots els seus protagonistes interactuen entre si i on res es desaprofita. Una vida se’n va i una altra viu. És una norma pura, noble i antiga i anterior a l’home. A la natura no hi ha maldat, sempre que torno d’un viatge naturalista em sento més part de tot això. El meu esperit ànsia tornar ha marxar a la cerca dels éssers que poblen pedrams , rius, boscos i muntanyes. El dia que deixi d’aprendre serà el dia que aclucaré els ulls.

Aquells que hem coneixen de fa anys saben que no he pogut estar-me quiet. Sempre amb algun projecte entre mans fins que ara he trobat un somni que està a l’ alçada de la meva tossuderia. Avui us presento aquet projecte personal, un somni que heretà els principis eterns del mestre Felix. En aquesta tasca hi poso tota la meva energia, dedicació i entusiasme. Fer veure a la societat la natura amb ulls diferents. Engrescar i animar el món a que coneguin els seus mecanismes. Que aprenguin que en la natura si se li dona una oportunitat  reneix mostrant al món tota la seva grandesa.

URSUS, INVESTIGACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA FAUNA SALVATGE EDUCACIÓ AMBIENTAL neix plena d’ambició però a l’hora amb una gran humilitat recollint el testimoni i continuant la cursa. Serà un viatge increïble on el final és menys important que el camí ha fer. Avui Ursus veu la llum i es mostra al món. Però va néixer fa trenta anys, un vespre en un sofà mentre un nen veia un programa tant etern com l’home que el va crear.

“ El hombre y la tierra “